Gegants de Corpus vs. Gegants de Carnaval

100 anys dels Gegants nous i 160 anys dels Gegants vells de la Casa de Caritat

Del 3 al 10 de febrer, de 10.00 a 20.00 h

L’Hereu i la Borda, els Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, al llarg del 2018 i el 2019 celebren el seu primer centenari, i en Rodanxó i la Rodanxona, els Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, ja han fet els 160 anys. Per celebrar aquesta doble efemèride, els podrem veure exposats en companyia de convidats provinents d’altres indrets de Catalunya i del País Valencià, com els Gegants del Carnaval de Solsona, els de Montblanc, els d’Igualada i els de Castelló de la Plana.

La gegantona Laia, protagonista de les festes, presidirà l’exposició, en la qual també es podran veure els caps originals dels Gegants vells, unes escultures de gran valor artístic, històric i patrimonial, que van ser donats al Museu Etnològic de Barcelona. Els Gegants vells o de Carnestoltes pertanyien a la Societat Carnavalesca del Born i van ser els primers que es van construir amb una finalitat exclusivament lúdica, festiva i laica. Van aparèixer públicament per primer cop a les festes del Carnestoltes del 1859.


Matinada de grallers
diumenge 10, 08:00h

De bon matí, la música dels grallers que desfilen pels carrers del barri Gòtic us recordarà que la ciutat celebra la festa major d’hivern. Feu cas de la crida i sortiu al carrer per gaudir de les festes de Santa Eulàlia.


La Moixiganga de Barcelona
diumenge 10, 10:00h

Cercavila: 9.30 h.
Recorregut: plaça Nova, carrer del Bisbe, plaça de Sant Jaume.

 

La Moixiganga de Barcelona, després d’haver-se presentat durant la festa major d’hivern del 2014, continua treballant en la recuperació d’una antiga tradició que s’havia perdut a Barcelona. La moixiganga, precursora dels castells, és un conjunt de dansa popular, figures i torres humanes que representen escenes o misteris de la passió de Crist. La Moixiganga de Barcelona va néixer al barri del Clot i utilitza la música original de Jordi Fàbregas.


Els Falcons de Barcelona
diumenge 10, 10:15h

Cercavila: 10 h.
Recorregut: plaça Nova, carrer del Bisbe, plaça de Sant Jaume.

 

Les espectaculars figures humanes que aixequen els Falcons de Barcelona, desafiant l’equilibri i la gravetat, no us deixaran indiferents. A més de les construccions clàssiques dels Falcons, com ara l’escala o la pira, a aquesta colla de Barcelona li agrada innovar i arriscar-se per oferir-nos contínuament noves figures. Els Falcons de Barcelona es van presentar a les festes de Santa Eulàlia del 2003 i tenen el seu origen en el Sokol (en txec, ‘falcó’), una associació gimnàstica creada a Praga el 1862 que va estendre el seu model per diversos països europeus, entre els quals hi ha Catalunya, on es va implantar cap al 1928.


XXXVII Trobada de Gegants a Ciutat Vella i Seguici de Santa Eulàlia
diumenge 10, 10:30h

Diumenge 10, 10.30 h, trobada a la plaça Reial; 11.30 h, inici del Seguici

12.00 h Ball de Santa Eulàlia i ofrena floral, baixada de Santa Eulàlia

13.15 h Balls de la Laia, de l’Àliga i dels Gegants de la Ciutat, i Ball de Santa Eulàlia, plaça de Sant Jaume

Recorregut: plaça Reial, passatge de Colom, la Rambla, carrer de la Portaferrissa, plaça de la Cucurulla, carrer dels Boters, plaça Nova, carrer del Bisbe, carrer de Sant Sever, baixada de Santa Eulàlia, carrer dels Banys Nous, carrer de Ferran, plaça de Sant Jaume (arribada, cap a les 12.45 h)

 


Els gegants de totes les colles geganteres de Barcelona i les seves convidades es reuneixen en aquesta gran trobada a la plaça Reial per després integrar-se al Seguici de Santa Eulàlia, l’acte més antic i un dels més solemnes de la festa major d’hivern. La primera edició, que es va celebrar l’any 1983, amb només dues colles, va ser l’origen de les festes de Santa Eulàlia contemporànies.

 

La gegantona Laia i el penó de Santa Eulàlia encapçalen la cercavila, seguits de l’Àliga, el Lleó i els altres membres del bestiari històric i festiu. A continuació, encapçalats pels Gegants de la Ciutat, la resta de gegants, nans i gegantons concentrats a la plaça se sumen al Seguici, que els portarà fins a la plaça de Sant Jaume. A les 13.15 h, aproximadament, se celebren els balls de la Laia, de l’Àliga i dels Gegants de la Ciutat i, per acabar, el Ball de Santa Eulàlia, a càrrec dels Gegants nous de la plaça Nova.


Diada castellera de les colles de Barcelona
diumenge 10, 11:00h

Cercavila: 10.15 h, sortida de la plaça Nova
Recorregut: plaça Nova, carrer del Bisbe i plaça de Sant Jaume

 

Les colles castelleres de Barcelona, Sants, la Vila de Gràcia, el Poble-sec, la Sagrada Família, Sarrià i la Jove de Barcelona es congreguen a la plaça Nova a les 10.15 hores del matí per sortir, repartides en dues cercaviles, cap a la plaça de Sant Jaume. Al carrer del Bisbe, davant la porta de Santa Eulàlia del claustre de la Catedral, les colles s’aturen per aixecar uns pilars en honor de la patrona. A les 11.00 hores, a la plaça de Sant Jaume, començaran a aixecar els seus castells davant la balconada de l’Ajuntament, per encetar la temporada amb la primera diada castellera de l’any. Les colles hauran d’aixecar tots els seus castells en un temps limitat a 105 minuts.


XI Trobada de Puntaires
diumenge 10, 11:00h

Cinc-centes puntaires arribades d’arreu de Catalunya paren els seus coixins, fils, boixets, patrons i agulles al llarg del carrer dels Arcs i del Portal de l’Àngel, per mostrar-nos la seva mestria en l’art de fer puntes de coixí, una activitat que va tenir una gran importància a la indústria tèxtil catalana entre el segle xviii i mitjan segle xx. No us perdeu el so inconfusible dels milers de boixets de fusta sota els moviments hàbils dels dits de les artesanes que mantenen viva aquesta tradició. Per primer cop, les puntaires teixiran una catifa de flors que representarà la punta de coixí barcelonina.


Desfilades musicals i big band
diumenge 10, 12:00h

Banda Simfònica Roquetes - Nou Barris de Barcelona: Recorregut: plaça de Catalunya, Portal de l’Àngel, carrer dels Arcs, plaça Nova, carrer dels Boters, plaça de la Cucurulla, carrer del Pi, plaça de Sant Josep Oriol, plaça del Pi, carrer del Cardenal Casañas, la Rambla, carrer de Sant Pau, rambla del Raval i avinguda de les Drassanes (13.30 h)

Banda del Col·legi Pare Manyanet de Barcelona: Recorregut: plaça de Catalunya, la Rambla, carrer de l’Hospital, rambla del Raval i avinguda de les Drassanes (13.30 h)

La Banda Simfònica Roquetes - Nou Barris i la Banda del Col·legi Pare Manyanet es concentraran a la plaça de Catalunya per desfilar separades en dues cercaviles i es retrobaran al Museu Marítim, on actuaran conjuntament com una big band.


XVI Mostra d’Esbarts Dansaires Infantils i Juvenils
diumenge 10, 12:00h

La dansa tradicional popular es manté ben viva i es transmet a les noves generacions de dansaires que formen part dels nombrosos esbarts infantils i juvenils del nostre país. Per Santa Eulàlia, es reuneixen a l’avinguda de la Catedral per fer-nos gaudir dels seus balls i de la seva passió per la dansa.

Amb la Cobla Ciutat de Terrassa, dirigida per Jordi Núñez, participen en la mostra els esbarts següents:

Dissabte 9: Esbart Català de Dansaires, Esbart Ciutat Comtal, Esbart Joventut Nostra, Esbart Maragall i Esbart Sant Martí

Diumenge 10: Esbart Arenys de Munt, Esbart Cornellà, Esbart Dansaires de Rubí, Esbart Olesà, Esbart Sant Jordi


Eulàlia, un espectacle de dansa a la Catedral
diumenge 10, 16:45h

L’Esbart Ciutat Comtal presenta per setè any consecutiu Eulàlia (premi Ciutat de Barcelona 2013), un espectacle de música i dansa que es representa a l’interior de la Catedral de Barcelona, damunt la cripta que acull el sepulcre amb les relíquies de santa Eulàlia, per homenatjar la patrona i enaltir els valors de la llibertat, la igualtat i la justícia.

Dirigida pel coreògraf Lluís Calduch i amb música del compositor Francesc Cassú, Eulàlia recrea la vida de la santa des de la seva professió de fe fins a la crucifixió, passant pels martiris que li van infligir, a través de seqüències de ball, quadres d’interpretació gestual i composicions amb moviments coreogràfics que prenen com a referència les manifestacions folklòriques i religioses de la cultura popular catalana.


Cercavila i mostra de balls dels Gegants de Corpus i els Gegants de Carnaval

100 anys dels Gegants nous i 160 anys dels Gegants vells de la Casa de Caritat

diumenge 10, 17:00h

Recorregut de la cercavila: la Rambla, carrer de Ferran, plaça de Sant Jaume
Mostra de balls: 17.45 h, plaça de Sant Jaume

 

L’Hereu i la Borda, els Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, que han fet 100 anys, i en Rodanxó i la Rodanxona, els Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, que n’han fet 160, sortiran del Palau de la Virreina en cercavila per mostrar els seus balls a la plaça de Sant Jaume. Els seguiran en la comitiva els seus convidats: els Gegants del Carnaval de Solsona, els de Montblanc, els d’Igualada, i els de Castelló de la Plana.


Ballada doble de sardanes amb la Cobla Mediterrània i la Cobla Ciutat de Terrassa
diumenge 10, 17:00h

Les sardanes són un element imprescindible de les festes de Santa Eulàlia. Trieu una rotllana i afegiu-vos-hi per gaudir del ball. Organitzat per l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona.