La mostra “Gegants de Corpus vs. gegants de Carnaval” es pot visitar del 3 al 10 de febrer al vestíbul del Palau de la Virreina i reuneix gegants convidats d’altres indrets de Catalunya i el País Valencià. Diumenge, 10, sortiran plegats en cercavila per mostrar els seus balls a la plaça de Sant Jaume.
La seriositat de les imatges concebudes per desfilar solemnes per les festes del Corpus s’enfronten per primer cop amb la irreverència de les figures que surten a ballar i celebrar el Carnaval en una exposició que celebra una doble efemèride: d’una banda, el primer centenari de l’Hereu i la Borda, els gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, que se celebra al llarg del 2018 i 2019. I, de l’altra, els 160 anys d’en Rodanxó i la Rodanxona, els gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes.
La Gegantona Laia, protagonista de les festes, presideix la mostra, en la qual també es poden veure els caps originals dels gegants vells, unes escultures de gran valor artístic, històric i patrimonial que van ser donats al Museu Etnològic de Barcelona i que ara han estat cedits per a aquesta exposició.
Que se’n tingui coneixement, els gegants vells de la Casa de la Caritat van aparèixer públicament per primer cop a les festes de carnestoltes del 1859. Pertanyien a la Societat Carnavalesca del Born i van ser els primers gegants que es van construir amb una finalitat exclusivament lúdica, festiva i laica.
Pel que fa a l’Hereu i la Borda, els gegants nous o de Corpus, són obra de l’imatger Emili Ferrer i Espel i es van construir el 1918, o potser un o dos anys abans, per substituir els gegants vells, que ja no es trobaven en gaire bon estat. El 1964 van ser desats amb els gegants vells fins l’any 1987, en què la Diputació de Barcelona va encarregar-ne la restauració al mestre Domènec Umbert.
Entre els convidats a la mostra es poden veure els revolucionaris “gegants bojos” de Solsona, creats per Manel Casserras per fer mofa dels gegants oficials. Aquestes figures singulars tenen uns braços articulats que reparteixen cops a tort i dret mentre el gegant gira, una característica que els fa únics. De la capital del Solsonès també es poden veure els seus gegants vells de carnaval, que, amb gairebé cinquanta anys d’història, és el primer cop que surten de Solsona.
El Gegant i la Geganta d’Igualada són obra del taller El Ingenio de Barcelona, i es van estrenar per les festes del Corpus del 1943. Pel que fa als gegants de Montblanc, que s’exposen amb els dotze “nanos” de la mateixa població, van sortir a ballar per primer cop l’any 1864, acompanyats per la música del flabiol, i a partir dels anys vint del segle passat van començar a ballar amb banda.
Procedents del País Valencià, també participen a la mostra Tàfol i Lledó, els gegants del Corpus de Castelló. Documentats des del 1627, són dels més antics que s’han conservat al País Valencià. El 1729 ja es té constància d’un ball propi dels gegants castelloneros, segons consta als llibres del Consell de Castelló.
Les dues cares de la cultura popular catalana, el seny i la rauxa, enfrontades i representades per uns gegants i gegantes molt especials. Ves a saber quan es tornaran a trobar tots! Vine a la Virreina i no t’ho perdis!
