Edició 2019

Al 2019, la Festa major d’hivern, les festes de Santa Eulàlia, tindrà lloc

Del 8 al 12 de febrer 2019

Els nous Castellers de Sarrià preparats per Santa Eulàlia

Els Castellers de Sarrià confien en fer els tres castells de sis per aconseguir la camisa en la primera jornada castellera de l’any.

Els nous Castellers de Sarrià participaran per primer cop a la Diada Castellera de Santa Eulàlia per inaugurar la temporada, juntament amb les colles de Barcelona, Sants, la Vila de Gràcia, el Poble-sec, la Sagrada Família i la Jove de Barcelona.

Mariona Corominas, cap de colla dels Castellers de Sarrià, explica que diumenge aniran a la plaça de Sant Jaume amb moltes ganes i «amb un esperit molt positiu, perquè els últims assajos han anat molt bé». «Els nervis segur que sortiran, però esperem poder controlar-los i tirar endavant», afegeix.

Amb poc més d’un any d’existència, l’objectiu dels nous Castellers de Sarrià per aquesta jornada és «fer els tres castells de sis necessaris per aconseguir la camisa», explica la cap de colla. Si ho aconsegueixen, els castellers podran deixar la camisa blanca del seu primer any i s’hauran guanyat el dret a vestir la camisa de color granat característic de la colla de Sarrià.

Els nous Castellers de Sarrià es van fundar de nou l’octubre de 2016 −dotze anys després de la desaparició de la colla anterior l’any 2004−, i el maig de 2017 va passar a ser colla en formació per la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya). Del seu primer any d’existència, Mariona Corominas en fa un balanç «molt positiu», perquè «aconseguir fer castells de sis en només un any té molt de mèrit».

Apadrinada per les colles de Gràcia i Barcelona, que en paraules de Corominas «ens han ajudat molt», els Castellers de Sarrià estan formats per una cinquantena de membres, la majoria provinents de l’àmbit casteller universitari. Amb el lema Fem pinya, fem vila!, la colla vol «arrelar al barri, col·laborar amb les seves entitats i que la gent de Sarrià se senti identificada amb nosaltres».

La Diada Castellera de Santa Eulàlia se celebrarà diumenge 11 de febrer i començarà a la plaça Nova a les 10.15 hores del matí, des d’on les colles sortiran repartides en dues cercaviles cap a la plaça de Sant Jaume. Al carrer del Bisbe, davant la porta de Santa Eulàlia del claustre de la Catedral, les colles s’aturen per aixecar uns pilars en honor de la patrona.

A les 11 hores, a la plaça de Sant Jaume, les set colles de la ciutat començaran a aixecar els seus castells davant la balconada de l’Ajuntament, per encetar la temporada amb la primera diada castellera de l’any. Les colles hauran d’aixecar els seus castells en un temps limitat a 90 minuts.


Les mulasses convidades a les festes omplen el vestíbul de la Virreina

Tretze mulasses arribades de diversos indrets dels Països Catalans participen en l’exposició «Mulasses», que es podrà veure al Palau de la Virreina fins al 12 de febrer amb motiu dels 450 anys de la Mulassa de Barcelona.

El divendres 2 de febrer passat, quan tot just es feia fosc, les mulasses convidades a la mostra van començar a arribar, d’una en una, al vestíbul del Palau de la Virreina, que ja s’havia engalanat per acollir-les. Alguns turistes i vianants que passejaven per les Rambles, sorpresos, s’hi acostaven per fer-se fotos amb elles o acariciar-los el llom.

Xavier Cordomí, director d’Actes Tradicionals del Servei de Festes de l’Institut de Cultura de Barcelona, va rebre a les portes del Palau de la Virreina les bèsties i els membres de les colles que les acompanyaven. Cordomí va explicar: «Avui dia, les mulasses tenen un paper purament festiu, però abans, com altres figures del seguici, tenien un sentit religiós i, fins i tot, connotacions polítiques, raons per les quals van ser prohibides a finals del segle xviii».

Els membres de les colles tractaven amb molta cura les figures, que eren col·locades al seu lloc, vestides delicadament i engalanades, i fins i tot en alguns casos els pentinaven la cua, com si fossin els cuidadors d’una bèstia viva. «Antigament, les mulasses es vestien amb les teles de moda més riques per mostrar-les al públic durant les desfilades, com si fossin models», va apuntar Xavier Cordomí, també director de la Casa dels Entremesos i fundador de nombroses entitats de cultura popular i tradicional.

Nico Alonso i Roger Herrera, membres de la Colla de la Mulassa de Barcelona i dels Gegants del Pi, explicaven que, avui dia, les mulasses, «lluny de la solemnitat d’altres figures com l’Àliga, tenen un paper més juganer; empaiten la canalla i els està permès trencar el protocol i sortir del seguici, a més d’actuar també com a bèsties de foc».

A més de les mulasses, en aquesta mostra també podem veure, en el paper d’amfitriona, la gegantona Laia, protagonista de les festes i que representa santa Eulàlia, una nena de 13 anys. La figura és obra de l’imatger Xavier Jansana, que va seguir les indicacions de la dibuixant Carme Solé.

Aquesta exposició, així com la cercavila i la mostra de balls que tindran lloc el dilluns 12 de febrer, són els actes centrals de la commemoració dels 450 anys de la Mulassa de Barcelona. Una celebració per a la qual s’han programat una sèrie d’activitats al llarg de tot l’any. Una vegada acabada la cercavila, hi haurà una festa al Palau de la Virreina a la qual tothom està convidat.

Podeu consultar els detalls de l’exposició i de totes les figures participants en aquest enllaç.


Portes obertes a l’Ajuntament i recreacions històriques

Dia: dissabte, 10 de febrer
Horari: de 10 a 20 h
Accés: entrada per la façana gòtica del carrer de la Ciutat
Entrada i activitats gratuïtes. Capacitat limitada

L’Ajuntament de Barcelona obre les seves portes perquè els ciutadans puguin visitar l’Escala Negra, la capella del Bon Consell, el Saló de Cròniques, la Sala del Bon Govern, la Sala del Treball, el despatx de l’Alcaldessa, la Sala Tàpies, el Saló de Plens Carles Pi i Sunyer,  el Saló de Cent, la Sala de Consolat de Mar, el Despatx d’Honor, el Saló de Carles III, el Saló de la Ciutat, la Galeria Gòtica i l’Escala d’Honor. A més, també es podrà visitar el Mirador Maria Aurèlia Capmany, situat a la novena planta de l’edifici Novíssim (entrada per la plaça de Sant Miquel) que es farà a continuació de la visita de la Casa Gran.

La visita a l’Ajuntament estarà dinamitzada per actors que recrearan un seguit de personatges històrics que van estar vinculats a alguns d’aquests espais, entre altres els consellers Joan Fiveller i Rafael Casanova relataran la història del Saló de Cent; el cronista Ramon Muntaner, al Saló de Cròniques, explicarà les pintures de Josep Maria Sert al·lusives a les campanyes dels almogàvers a Grècia, i Maria Bosch, esposa de Rafael Casanova, parlarà sobre els tapissos i les pintures de l’Escala d’Honor. La música d’un clavicèmbal amenitzarà la visita als Salons de la Ciutat i de Carles III.

Recorregut accessible per a persones amb mobilitat reduïda . Hi haurà un servei de suport  de la Creu Roja que acompanyaran a les persones que ho necessitin.

Les persones amb discapacitat visual disposaran del fullet informatiu en Braille , a l’entrada del recorregut.


Les festes de Santa Eulàlia modernes commemoren el seu 35è aniversari i el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany

La ciutat recorda també els 150 anys del naixement d’Aureli Capmany, pare de l’escriptora, promotor de la cultura catalana i membre destacat de l’Esbart Català de Dansaires.

El 12 de febrer de l’any 1983, ara fa trenta-cinc anys, per iniciativa de les colles de gegants del Pi i de la Plaça Nova, se celebrava la Primera Trobada de Gegants a Ciutat Vella i el Seguici de Santa Eulàlia, que van ser l’origen de les festes de Santa Eulàlia contemporànies. Fins aquell any, les festes de Santa Eulàlia no s’havien celebrat des del segle xviii, i tenien un caràcter més religiós que no pas popular.

Una de les figures clau en la recuperació de les festes va ser precisament l’escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany, que va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona des del 1983 fins al 1991, any de la seva mort. Militant antifranquista, defensora de les llibertats, socialista i catalanista, Capmany va ser una de les pioneres en la introducció del feminisme modern a Catalunya.

Totes dues efemèrides es commemoraran el diumenge 11 de febrer, a dos quarts d’onze del matí, a la plaça Reial, en la XXXVI Trobada de Gegants a Ciutat Vella.

L’Esbart Català de Dansaires commemora el 150 aniversari d’Aureli Capmany

Aureli Capmany, pare de Maria Aurèlia Capmany, va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català el 1891, i membre destacat i director de l’Esbart Català de Dansaires el 1909. Va dedicar la seva vida a l’estudi, la recuperació i la promoció de la cultura popular catalana. En els 150 anys del seu naixement, l’Esbart Català de Dansaires, acompanyat per la Cobla Ciutat de Terrassa, li dedicarà la seva actuació de dissabte 10 de febrer, a dos quarts de sis de la tarda, a l’avinguda de la Catedral.


La companyia Xuriach recupera la formació Música de Corda de la Ciutat a l’espectacle de dansa antiga Sonau, musichs, sonau…!

L’espectacle de música i dansa del barroc se celebrarà a la plaça de Sant Jaume el divendres 9 de febrer, i serà el preludi dels Protocols de l’Àliga.

A dos quarts de vuit del vespre del divendres 9 de febrer, mitja hora abans que s’obrin les portes de l’Ajuntament perquè surti l’Àliga de la ciutat i tot el seu seguici per dirigir-se a la basílica de Santa Maria del Mar, la companyia de dansa Xuriach, dedicada a l’estudi i la divulgació de la música i la dansa antiga, ens oferirà un espectacle amb les danses que es ballaven a Catalunya al segle xvii.

En aquest espectacle ens presentaran la formació Música de Corda de la Ciutat, que ha estat recuperada recentment per la companyia amb motiu del seu nou disc, Sonau, musichs, sonau…!. El conjunt musical, que enguany acompanyarà el ball de l’Àliga, històricament era dirigit per un capmestre tamborinaire, que tocava la flauta i un tambor, instruments que conjuntava amb d’altres de la família del violí, la major part poc coneguts avui dia, com ara tibles, tenorets i baixos de professó. Els baixos eren reforçats per arpes que passejaven a pes en els cerimonials.

Xuriach és una companyia professional de música i dansa antiga que té la vocació d’estudiar i difondre la pràctica viva d’aquestes arts, connectant-les amb la societat actual.