Gegants irreverents i gegants solemnes es reuneixen en una exposició a la Virreina

La mostra “Gegants de Corpus vs. gegants de Carnaval” es pot visitar del 3 al 10 de febrer al vestíbul del Palau de la Virreina i reuneix gegants convidats d’altres indrets de Catalunya i el País Valencià. Diumenge, 10, sortiran plegats en cercavila per mostrar els seus balls a la plaça de Sant Jaume.

La seriositat de les imatges concebudes per desfilar solemnes per les festes del Corpus s’enfronten per primer cop amb la irreverència de les figures que surten a ballar i celebrar el Carnaval en una exposició que celebra una doble efemèride: d’una banda, el primer centenari de l’Hereu i la Borda, els gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, que se celebra al llarg del 2018 i 2019. I, de l’altra, els 160 anys d’en Rodanxó i la Rodanxona, els gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes.

La Gegantona Laia, protagonista de les festes, presideix la mostra, en la qual també es poden veure els caps originals dels gegants vells, unes escultures de gran valor artístic, històric i patrimonial que van ser donats al Museu Etnològic de Barcelona i que ara han estat cedits per a aquesta exposició.

Que se’n tingui coneixement, els gegants vells de la Casa de la Caritat van aparèixer públicament per primer cop a les festes de carnestoltes del 1859. Pertanyien a la Societat Carnavalesca del Born i van ser els primers gegants que es van construir amb una finalitat exclusivament lúdica, festiva i laica.

Pel que fa a l’Hereu i la Borda, els gegants nous o de Corpus, són obra de l’imatger Emili Ferrer i Espel i es van construir el 1918, o potser un o dos anys abans, per substituir els gegants vells, que ja no es trobaven en gaire bon estat. El 1964 van ser desats amb els gegants vells fins l’any 1987, en què la Diputació de Barcelona va encarregar-ne la restauració al mestre Domènec Umbert.

Entre els convidats a la mostra es poden veure els revolucionaris “gegants bojos” de Solsona, creats per Manel Casserras per fer mofa dels gegants oficials. Aquestes figures singulars tenen uns braços articulats que reparteixen cops a tort i dret mentre el gegant gira, una característica que els fa únics. De la capital del Solsonès també es poden veure els seus gegants vells de carnaval, que, amb gairebé cinquanta anys d’història, és el primer cop que surten de Solsona.

El Gegant i la Geganta d’Igualada són obra del taller El Ingenio de Barcelona, i es van estrenar per les festes del Corpus del 1943. Pel que fa als gegants de Montblanc, que s’exposen amb els dotze “nanos” de la mateixa població, van sortir a ballar per primer cop l’any 1864, acompanyats per la música del flabiol, i a partir dels anys vint del segle passat van començar a ballar amb banda.

Procedents del País Valencià, també participen a la mostra Tàfol i Lledó, els gegants del Corpus de Castelló. Documentats des del 1627, són dels més antics que s’han conservat al País Valencià. El 1729 ja es té constància d’un ball propi dels gegants castelloneros, segons consta als llibres del Consell de Castelló.

Les dues cares de la cultura popular catalana, el seny i la rauxa, enfrontades i representades per uns gegants i gegantes molt especials. Ves a saber quan es tornaran a trobar tots! Vine a la Virreina i no t’ho perdis!

 


Barcelona farà sonar els seus orgues històrics en una ruta concert a Ciutat Vella

Dissabte, 9 de febrer, sis organistes professionals descobriran la història i els secrets dels orgues principals de la ciutat i oferiran, amb cadascun d’ells, un breu concert

Barcelona ha estat, tradicionalment, una ciutat rica en orgues, però durant la Guerra Civil es van cremar fins a cinquanta-quatre d’aquests instruments i els pocs que van sobreviure van patir el deteriorament progressiu a què la falta d’ús i manteniment els aboca irremeiablement.

Els darrers anys, però, fruit de la col·laboració de la societat civil i de les institucions públiques, Barcelona ha recuperat alguns dels orgues històrics més rellevants que existien, molts dels quals es concentren a les esglésies de Ciutat Vella, i que ara, amb motiu de les festes de Santa Eulàlia, podreu conèixer i escoltar.

La ruta, gratuïta i de lliure accés, tot i que amb aforaments limitats, se celebrarà durant la jornada de dissabte, 9 de febrer, i començarà a les deu del matí al Palau de la Música Catalana, amb l’organista Juan de la Rubia, que presentarà l’orgue romàntic fabricat per la casa alemanya Walcker.

A dos quarts de dotze, el mestre Josep M. Escalona i Canyet tocarà l’orgue de la Catedral de Barcelona, de Gabriel Blancafort. Una hora més tard, a dos quarts d’una, serà el torn de Bernat Bailbé i l’orgue de la basílica de Sant Just i Pastor, construït per Miquel Beltran el 1907 i restaurat per Joan Carles Castro i Albert Blancafort.

Després de dinar, a les tres de la tarda, l’organista Neil Cowley tocarà l’orgue barroc de Gerhard Grenzing a Santa Maria del Mar. Del mateix constructor és l’orgue de la basílica de la Mercè, que us espera a les quatre de la tarda sota la tutela del mestre Héctor París. Per acabar, a dos quarts de sis de la tarda, David Malet us rebrà al Palau Güell, on es troba l’orgue de saló construït per l’orguener Albert Blancafort.

L’orgue de tubs és un dels instruments musicals més antics de la història de la música occidental i, alhora, un dels que més canvis ha patit al llarg del temps. Inventat a l’antiga Grècia tres segles abans de Crist, és l’instrument musical més versàtil que existeix, ja que permet oferir a l’oient una varietat de sons impossible de trobar en qualsevol altre instrument.


La cultura popular pren els carrers de Barcelona per celebrar Santa Eulàlia

Els més joves de les colles i associacions són els protagonistes de la Festa Major d’Hivern, que enguany estrena la nova Diada Bastonera de Santa Eulàlia i celebra la reobertura d’El Ingenio, l’emblemàtic taller d’imatges festives de Barcelona. Les puntaires, que ja fa onze anys que es reuneixen al Portal de l’Àngel, seran homenatjades amb una catifa de flors.

Per Santa Eulàlia, les associacions i les colles que mantenen viva la cultura popular d’arrel tradicional fan sortir al carrer gegants i gegantes, dracs, diables, esbarts, l’Àliga de la Ciutat i, al capdavant, la gegantona Laia, que representa Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. Unes festes en què els membres més joves d’aquests col·lectius participen molt activament i tenen un protagonisme especial.

Aquest any s’estrena la Diada Bastonera de Santa Eulàlia, que neix per donar a conèixer els diversos balls que conviuen a Barcelona i els de les colles convidades d’altres indrets, entre les quals la Colla Bastonera de Londres, que ens visitarà en aquesta primera edició. El ball de bastons és una de les manifestacions de la cultura popular tradicional més antigues i una de les danses que més es ballen arreu del món; té una importància que la nova Diada vol fer visible.

La ciutat també celebra el centenari dels gegants nous de la Casa de la Caritat, que coincideix amb les celebracions dels 160 anys dels gegants vells. Els podrem veure entre el 3 i el 10 de febrer al Palau de la Virreina, que presenta l’exposició “Gegants de Corpus vs. gegants de Carnaval”, acompanyats de les figures convidades d’altres indrets de Catalunya i del País Valencià.

Un altre motiu de celebració és la pròxima reobertura d’El Ingenio, l’emblemàtica botiga i taller d’imatgeria festiva, màgia i articles de festa fundada el 1838 i que va haver de tancar fa més d’un any. Per celebrar-ho, un nou gegant d’El Ingenio encapçalarà una cercavila de màscares, capgrossos, gegants i altres elements festius evocaran la història del mític establiment del carrer d’en Rauric de Barcelona.

Les més de cinc-centes puntaires arribades d’arreu de Catalunya que des de fa onze anys es reuneixen al carrer dels Arcs i al Portal de l’Àngel per mostrar-nos la seva mestria en l’art de fer puntes de coixí, seran homenatjades amb una gran catifa de flors que representarà la punta de coixí barcelonina.

Com cada any, les colles castelleres de Barcelona, Sants, la Vila de Gràcia, el Poble-sec, la Sagrada Família, la Jove de Barcelona i Sarrià aixecaran els seus castells davant la balconada de l’Ajuntament per encetar la temporada amb la primera diada castellera de l’any. Les colles hauran d’aixecar tots els seus castells en un temps limitat a 105 minuts.


Neix la Diada Bastonera de Santa Eulàlia

La nova Diada Bastonera donarà a conèixer els diversos balls que conviuen a Barcelona i els de les colles convidades d’altres indrets, entre elles la Colla Bastonera de Londres.

El ball de bastons és una de les manifestacions de la cultura popular tradicional més antigues i una de les danses que més es ballen arreu del món, amb presència als cinc continents. Una importància que la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya vol subratllar amb una participació més destacada a les festes de Santa Eulàlia, per això s’ha creat la nova Diada Bastonera de Santa Eulàlia.

La diada vol donar a conèixer els diversos estils de les dotze colles que conviuen a Barcelona, a més de la diversitat de balls de bastons presents a tot Catalunya, incloent-hi altres danses tradicionals properes, com ara el Ball de Pastorets o el Ball d’Espases, cosines germanes del ball de bastons, que no tenen representació a la nostra ciutat.

En aquesta primera edició de la Diada Bastonera de Santa Eulàlia, les colles convidades són la Colla Bastonera de Londres, els Bastoners de Gavà, i els Balls de Pastorets de Vilafranca i de Tarragona, que actuaran juntament amb les colles barcelonines amfitriones formades pels Bastoners de Barcelona, els de l’Esbart Català de Dansaires, els de Gràcia, els del Poble-sec, els del nucli antic, els del Raval, els de Ballets de Catalunya, el Ball de Bastons del Clot, el Bastó de Sarrià i la Colla Bastonera de l’Eixample.

La diada se celebrarà el dissabte 9 de febrer, i començarà a les onze del matí amb una mostra de balls a l’avinguda de la Catedral de Barcelona. A tres quarts de dotze, totes les colles desfilaran en una cercavila de danses pels carrers de Ciutat Vella fins a arribar a l’escenari de la plaça de Sant Jaume, on oferiran un seguit d’actuacions.