El divendres 2 de febrer passat, quan tot just es feia fosc, les mulasses convidades a la mostra van començar a arribar, d’una en una, al vestíbul del Palau de la Virreina, que ja s’havia engalanat per acollir-les. Alguns turistes i vianants que passejaven per les Rambles, sorpresos, s’hi acostaven per fer-se fotos amb elles o acariciar-los el llom.

Xavier Cordomí, director d’Actes Tradicionals del Servei de Festes de l’Institut de Cultura de Barcelona, va rebre a les portes del Palau de la Virreina les bèsties i els membres de les colles que les acompanyaven. Cordomí va explicar: «Avui dia, les mulasses tenen un paper purament festiu, però abans, com altres figures del seguici, tenien un sentit religiós i, fins i tot, connotacions polítiques, raons per les quals van ser prohibides a finals del segle xviii».

Els membres de les colles tractaven amb molta cura les figures, que eren col·locades al seu lloc, vestides delicadament i engalanades, i fins i tot en alguns casos els pentinaven la cua, com si fossin els cuidadors d’una bèstia viva. «Antigament, les mulasses es vestien amb les teles de moda més riques per mostrar-les al públic durant les desfilades, com si fossin models», va apuntar Xavier Cordomí, també director de la Casa dels Entremesos i fundador de nombroses entitats de cultura popular i tradicional.

Nico Alonso i Roger Herrera, membres de la Colla de la Mulassa de Barcelona i dels Gegants del Pi, explicaven que, avui dia, les mulasses, «lluny de la solemnitat d’altres figures com l’Àliga, tenen un paper més juganer; empaiten la canalla i els està permès trencar el protocol i sortir del seguici, a més d’actuar també com a bèsties de foc».

A més de les mulasses, en aquesta mostra també podem veure, en el paper d’amfitriona, la gegantona Laia, protagonista de les festes i que representa santa Eulàlia, una nena de 13 anys. La figura és obra de l’imatger Xavier Jansana, que va seguir les indicacions de la dibuixant Carme Solé.

Aquesta exposició, així com la cercavila i la mostra de balls que tindran lloc el dilluns 12 de febrer, són els actes centrals de la commemoració dels 450 anys de la Mulassa de Barcelona. Una celebració per a la qual s’han programat una sèrie d’activitats al llarg de tot l’any. Una vegada acabada la cercavila, hi haurà una festa al Palau de la Virreina a la qual tothom està convidat.

Podeu consultar els detalls de l’exposició i de totes les figures participants en aquest enllaç.

El 12 de febrer de l’any 1983, ara fa trenta-cinc anys, per iniciativa de les colles de gegants del Pi i de la Plaça Nova, se celebrava la Primera Trobada de Gegants a Ciutat Vella i el Seguici de Santa Eulàlia, que van ser l’origen de les festes de Santa Eulàlia contemporànies. Fins aquell any, les festes de Santa Eulàlia no s’havien celebrat des del segle xviii, i tenien un caràcter més religiós que no pas popular.

Una de les figures clau en la recuperació de les festes va ser precisament l’escriptora, pedagoga i política Maria Aurèlia Capmany, que va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona des del 1983 fins al 1991, any de la seva mort. Militant antifranquista, defensora de les llibertats, socialista i catalanista, Capmany va ser una de les pioneres en la introducció del feminisme modern a Catalunya.

Totes dues efemèrides es commemoraran el diumenge 11 de febrer, a dos quarts d’onze del matí, a la plaça Reial, en la XXXVI Trobada de Gegants a Ciutat Vella.

L’Esbart Català de Dansaires commemora el 150 aniversari d’Aureli Capmany

Aureli Capmany, pare de Maria Aurèlia Capmany, va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català el 1891, i membre destacat i director de l’Esbart Català de Dansaires el 1909. Va dedicar la seva vida a l’estudi, la recuperació i la promoció de la cultura popular catalana. En els 150 anys del seu naixement, l’Esbart Català de Dansaires, acompanyat per la Cobla Ciutat de Terrassa, li dedicarà la seva actuació de dissabte 10 de febrer, a dos quarts de sis de la tarda, a l’avinguda de la Catedral.